j. sou

josep sou, poema visual, visual poetry, boek visual,

Almadrava

 

A manera d’arcàdia Almadrava alimenta el somni, i viu a l’endins de la metàfora de la vida, viscuda plenament, i al bell mig del sol canicular. Llevat que fermenta, a poc a poc, el pas dels dies quan defugen entre la boira del record.

Almadrava és una conversa sense principi ni final, és com la corda grossa del vaixell que tiba, constant, el batec de la intimitat. I ja poden passar els dies, també els que vindran, perquè la mar presidirà, com ara ho fa, la fantasia...

La xarxa, el rall, la petita agulla de cap a manera d’ham, el tap d’ampolla i el fil d’empalomar, la canya, la petxina gegant, el ganxo, el toll del riu, un fart de somnis d’infant, i la barca per a navegar, el canto rodat i el jonc fortificat, i un camí farcit de pols que arriba des de Roma fins a la vora de la mar...sempre la mar, i la Serrana trotant.

I la flaire, què és de sal, aroma la intensitat de la pell bruna, i viu constant a les fulles del canyar. Un perfum que resulta ser la lliçó magistral que, en dir-la, presideix per sempre més l’eternitat d’un instant.

Almadrava és per a la vida. Tots tres cantem la melodia d’un paisatge estimat que habita la plenitud de la volença nostra, o és un món particular de llarg camí d’anada ben conformat.

Quan l’aigua de la canal trenca la parada i inunda tota la ribera del camp, tomba el dia i neix l’ocàs. Creix un disc ataronjat que s’agombola sobre la corda invisible del temps nostrat.

Ara, el cant de la grava il·lustra de músiques tot el voral. La fosca titil·la damunt la immensitat i el somni és la veu que grata la plenitud de l’harmonia.

j. sou

josep sou, poema visual, visual poetry, boek visual,
josep sou, poema visual, visual poetry, boek visual,

josep sou, boek visual, visual poetry, poesia visual,